MATINAL A MALANYEU

Via INTEGRAL FARIGOLA INDÒMITA. 120 mts 6a

Malanyeu, un dels racons més bucòlics del berguedà, on la claror calcària ens il.lumina uns paisatges de postal amb el famós Pedraforca com a teló de fons.

Els cingles de Malanyeu donen vida a tot un entramat d'itineraris de totes mides i estils, que aprofiten cadascun dels agraïts foradets que presenta la seva curiosa morfologia per progressar en lliure.

La via d'escalada d'avui consta de cinc llargs semiequipats, i neix de la unió de dues vies, Tal faràs, tal trobaràs (70 mts V+) i Gruyère (50 mts 6a).

Bonica matinal d'escalada fent cordada amb el carismàtic Quico Soler, on el món al seu costat sembla més sencill i divertit. De la lliçó d'avui, em quedo amb la classe magistral de com no s'han de col.locar els friends... sense comentaris!!!

Com sempre amb el Quico, la diversió està assegurada, i em disfrutat d'una escalada força assequible, amb un últim llarg que ens quedarà gravat a la retina, en un entorn privilegiat.

I és que avui s'han ajuntat dos autèntics Peter Pans de la comarca!!!!

ESCALADA AL PEDRAFORCA

Via PRIMA. 210 mts 6b+

El Roget, és el nom que rep l'atractiva franja rocosa, de tons grisos i ataronjats, que hi ha just per sota la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca.

Allà es troba una via de les anomenades cinc estrelles, la Prima, que destaca per la seva bellesa, sobretot en els seus últims dos llargs superiors, on hi trobarem unes fisures netes i molt atlètiques, i amb una sorpresa no gaire agradable que ens ha fet esbufegar de valent.

Amb un dia radiant i la bona companyia de'n Ricki Balaguer, hem enfilat els primers llargs de la Prima amb ganes de menjar-nos el món. No recordo els dies que feia que no posava "catxarrets" a la paret, i la veritat, és que de tant en tant, va bé passar una mica de por i que la roca et posi al seu lloc.

I és que la sorpresa de la grimpada, a arribat quan hem topat amb el sisè i últim llarg de la via, una fisura atlètica i amb molt "d'ambient" completament desequipada .... ni rastre dels parablolts que ens havíen promès.

Sort d'en Ricki i la seva habilitat a la roca, juntament amb el seu arsenal de "friends" i tascons, que ens hem pogut embutxacar aquesta vieta que consta al llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, d'en Pep Soldevila.


I sobretot no ens oblidem del gran Joan Cunill, que avui no ens ha pogut acompanyar per culpa de "la pesta" com diu ell, tot i ser l'ideari de la grimpada d'avui, gràcies Joan, t'hem trobat a faltar!!!