dijous, 6 d’octubre de 2011

CAVALLS DEL VENT 2011


...impossible, el meu cos no serà capaç d'aguantar 85 kmts i 5.200 metres de desnivell!!!

Però en Toni, un bon company de feina, el dimecres abans de la cursa no parava d'insistir que ho provés, que hi anés, que corrés la ja mítica Cavalls del Vent!!!! Mentrestant, en Zhou, metge especialitzat en medicina tradicional xinesa, m'estava analitzant el peu tot dient: " tu no correr el sabado.... tu aguja de fuego en pie!!!! .... mentre m'apretava amb força un punt concret de la mà dreta per treure'm el dolor del peu esquerre...coses dels xinesos!!!!

Són les 10:00 del matí i més de set-cents corredors prenem la sortida de la Cavalls!!! M'il.lusiona ser capaç de donar la volta pel Cadí-Moixeró en un sol dia...quina bogeria!!!!
Ens espera un primer tast de 1.800 mts de desnivell fins al Niu de l'Àliga. A cada passa que faig, el cos em demana més, però el cap avui és el qui mana, és qui decideix el ritme, i el ritme és tranquil, conservador, un ritme que em permet gaudir de l'entorn, del companys, un ritme latent que em manté viva.

Les vistes són espectaculars i dono gràcies del país que tenim.

Arribo al Serrat de les Esposes i se'm comença a accelerar el cor!!! L'emoció de veure la mare i l'Albert amb el Roc petit i tota la gent del Berguedà, la companyia de l'Alba i la Beni i l'abraçada amb l'Anna Fontcuberta...aquests instants m'omplen d'energia.
Em donen les primeres referències respecte les primeres...bufff, estan molt lluny!!

Però jo faig la meva cursa, avanço a un ritme alegre, i disfruto de cada passa que faig. Penso que és tot un privilegi poder formar part d'aquest joc!!!

Passo els Cortals de l'Ingla i en menys de dues hores arribo a Prat d'Aguiló, meitat de carrera, juntament amb la Nerea Martínez, una corredora de cap a peus, i millor persona. Sortim juntes enfilant el Pas dels Gosolans, amb una pujada dura i exigent. La fem a ritme, i només ens separen una vintena de metres entre nosaltres dues. Alço la vista i em trobo el Pedraforca als nassos.... brutal!!!


Porto més de set hores de carrera i el cos i la ment funcionen a la perfecció. Avui és el dia!!!

La baixada fins al Lluís Estasen es fa llarga, però les cames em responen. Durant tota la cursa he procurat beure i menjar constantment, per així proveir el meu cos d'energia en tot moment.





Al Lluís Estasen estic a pocs minuts de l'Emma, i passo com un coet. M'hagués agradat parar una estona i fer-la petar amb el meu cosí, la Mar i la Mariona, que m'esperaven amb molta il.lusió, però ara tot a canviat, hi ha la victòria en joc.

En poc menys de mitja hora arribo a Gresolet, els nervis a flor de pell, la gent embogida, i és que les tres fèmines de davant estem lluitant per la victòria amb molts pocs minuts de diferència. Quin espectacle!!!
Passat el Coll de la Bauma em poso primera, i ara és a l'inversa, ja que és el cap qui dóna ordres a les cames perquè cada vegada vagin més i més depressa...tot rutlla a la perfecció. Intento distreure la ment amb mil imatges, coses divertides, ... fins i tot se'm passa pel cap que puc arribar a guanyar aquesta cursa, però se'm posa la pell de gallina i penso que seria massa bonic, que això no està al meu abast.
Pel pas del Empedrats ja s'ha fet de nit, i la poca llum del frontal m'il.lumina el camí. És una pujada llarga i dura, i el pitjor de tot és que ja no tinc referències de ningú. L'Emma és una corredora excel.lent, i sé que em pot aparèixer per darrere en qualsevol moment.

Al Refugi de Sant Jordi començo a sentir els primers símptomes de debilitat, i a més a més, la manca d'experiència en aquest tipus de curses fa que agafi un frontal amb una llum ridícula i això al.lenteix el meu pas. Però sé que em queda poc més d'una hora per arribar a Bagà, i que ho he de donar tot.... Ara no puc fallar, ara no Núria.
Però la ment és forta, sé que el sufriment és passatger i que a Bagà m'espera la glòria.

Després d'11h i 37min tanco els ulls i creu-ho la línia d'arribada...no m'ho puc creure, no tan sols he acabat aquesta cursa, sinó que n'he batut el récord.

Moltíssimes gràcies a tots pels ànims que m'heu fet arribar, aquesta és la millor victòria!!!

7 comentaris:

  1. Felicitats desde El Bruc! Impressionant!

    ResponSuprimeix
  2. Carinyooooooooooooooooo!!! estic molt contenta per tú t'ho mereixes molt i molt!!! una abraçada gegant!! C-A-B-R-A......

    ResponSuprimeix
  3. El meu fill estava allotjat amb tota una colla de nanos més i amics nostres al refugi de Sant Jordi veient-vos passar i van quedar alucinats de la fortalessa de tots els corredors i amb les energies que encara passàveu per allà després de tantes hores corrent.

    Felicitats !!!!

    ResponSuprimeix
  4. Felicitats, mica en mica s'omple la "Picas", de victòries, d'experiències, de reconeixement, ara amb la Cavalls de Vent a la butxaca, no només has demostrat força i un gran estat físic, si no que també has demostrat fortalesa mental i intel·ligència per afrontar aquests tipus de curses. Sempre has estat a dalt de tot, però ara ja "Picas" fort. Enhorabona.

    ResponSuprimeix
  5. Molt bé Núria, tens una fortalesa impresionant. I una trajectòria impressionant. Una abraçada d'una amant dels esports d'aventura

    ResponSuprimeix
  6. Brutal Núria,
    Felicitats per la cursa, el record i aquesta crònica que fa posar els pèls de punta amb tota aquesta emoció que transmets!!
    Moltes felicitats, per cert, no et va renyar el xino??
    Anna - Rebost ;-)

    ResponSuprimeix
  7. Enhorabona Nuria!!! jo només puc dir que flipo de la teva força i energia... gràcies per compartir amb nosaltres tot el que et va fer sentir la cursa... petonets...

    ResponSuprimeix